Moros i cristians

Del 7 al 12 de setembre, la localitat alacantina celebra els seus dies grans, on es donen la mà l’espectacle i l’essència d’unes festes amb més de 150 anys

Les festes de Moros i Cristians de Mutxamel, declarades d’Interés Turístic Autonòmic, tenen lloc del 7 al 12 de setembre. No obstant això, el primer acte oficial se celebra un mes abans. El dia 6 d’agost és la Festivitat d’El Salvador, patró local, també conegut com el dia del Senyal. És el moment en què el patró ix al carrer en solemne processó al costat de les banderes festeres que recorren els carrers, anunciant al veïnatge que falta només un mes per a la gran festa de setembre.

En finalitzar la processó, els càrrecs festers, que han pres possessió de la seua Capitania en un espectacular acte celebrat l’últim dissabte de juliol al Parc Municipal El Canyar de les Portelles, inauguren el cartell anunciador de les Festes de Moros i Cristians a la Casa Consistorial. Comença el compte arrere.

Les festes del Ravalet, dedicades a la Verge de Montserrat, són el pòrtic dels Moros i Cristians de Mutxamel. El dia 6 de setembre es realitza la alborada amb un gran castell de focs artificials en l’ermita de Montserrat. El 8 de setembre, durant el matí es realitza l’Ofrena de Flores en l’ermita, una vegada finalitzada, els i les visitants acudeixen a veure les banderes de colors que decoren els seus carrers estrets i la seua plaça moruna, i a participar en el centenari ball típic de la Dansà, i vibrar amb la tradicional traca de més de 100 metres.

A boca de nit els fidels acompanyen a la imatge de la Verge de Montserrat en el seu recorregut pels carrers tradicionals del Ravalet, Penya-serrada i Poble Nou, fins que torna a la preciosa ermita situada en el passeig de l’Albereda. Posteriorment, en la plaça del Ravalet, es realitza la revetla amb música i ball.

Els Moros i Cristians de Mutxamel tenen lloc del 7 al 12 de setembre. Les festes se celebren en homenatge a la patrona local, la Mare de Déu de Loreto, pel miracle obrat l’any 1597, quan va trencar la séquia de l’assut salvant al veïnatge d’una terrible inundació. Per cert, aqueix assut, exemple del patrimoni hídric de L’Horta de L’Alacantí, serà declarat BIC.

Actualment participen en la Festa deu les comparses, cinc en el bàndol cristià i cinc en el bàndol moro. Pel bàndol de la creu, de l’horta mutxamelera venen els Maseros; del Mediterrani arriben els temibles navegants, els Pirates; de Terra Santa, de combatre en les croades, tenim als Templaris; des d’Andalusia s’aproximen els Contrabandistes; i d’origen visigot apareixen els Mossàrabs, la comparsa més jove de la Festa, creada en 2018.

El bàndol de la mitja lluna està format pels Xodios, amb la seua estrela de David; la ploma dels Moros del Cordó; del Palau de l’Alhambra, arriben els Abencerrajes; d’allò més profund d’Àfrica, els Zegríes; i de les muntanyes del Rif tenim Els Pacos, una comparsa originària de Mutxamel, que destaca per la seua peculiar manera de desfilar.

Com ja hem assenyalat, el mes de juliol finalitza amb la presentació dels càrrecs festers que ostentaren la Capitania Mora i Cristiana per a aqueix any. Durant el mes d’agost, molts són els actes amb els quals els festers ja es van preparant per a les festes: el Concert de Música Festera; l’homenatge a la música en el Passeig de la Festa; els sopars de germanor de les comparses, que acaben amb desfilades; i el Berenar Fester on els més xicotets gaudeixen amb la seua pròpia desfilada infantil.

El 7 de setembre arranquen les festes amb el multitudinari Pregó de Festes al balcó de l’Ajuntament.

El 9 de setembre és el dia de la Mare de Déu de Loreto, festiu local, dia de celebració religiosa on tant en la multitudinària ofrena -al matí-, com en la processó -a la vesprada- els veïns, veïnes i visitants acompanyen a la patrona.

El dia 10, al matí, es realitza l’Entrada de Bandes de Música en les quals totes les bandes que participen en les festes realitzen una cercavila interpretant pasdobles i, en finalitzar, enfront del castell fester, es canta l’Himne de les Festes.

A la vesprada es realitza en l’Avinguda Carlos Soler la desfilada de la Gran Entrada de Moros i Cristians, un espectacle de música, color i emoció on es pot apreciar la majestuositat de les ostentacions formades per grups de ball, carrosses, esquadres especials, cavalls i elaborats vestits de festa. Una desfilada que no et pots perdre.

A la nit les revetles en les barraques amenitzen amb música i ball.

El dia 11, ben d’hora, els festers fan la Diana on recorren tots els carrers del municipi fins a l’hora de desdejunar. Seguidament té lloc la desfilada del matí amb totes les comparses i bandes de música, després del qual arriba l’Ambaixada dels Contrabandistes al castell. A continuació, tots a les seues barraques a menjar. A la vesprada és el torn del tiroteig i l’Ambaixada Mora, seguida d’una altra desfilada amb totes les comparses, en aquest cas en sentit invers, partint des del castell. Sobre la mitjanit arriba la desfilada més divertida, el reardit, on cada comparsa tria un tema sobre el qual disfressar-se i tots els festers recorren l’Avinguda Carlos Soler amb carrosses, xarangues i batucades.

El dia 12, cal destacar, al matí, el tiroteig i l’Ambaixada Cristiana, on la Verge apareix en l’últim moment de la batalla i els cristians aconsegueixen reconquerir Mutxamel. I a la vesprada, la Desfilada de Moros i Cristians, amb les tropes de la creu victorioses, i el posterior lliurament de banderes a les portes de l’Ajuntament que marca la fi de les Festes.

El dia 13 és el tradicional ‘dia dels borratxos’, on els festers comparteixen per última vegada en les barraques el tradicional plat de olleta.

El següent diumenge a les festes es cuinen paelles en cadascuna de les comparses. És l’últim acte de germanor de les Festes de Mutxamel.