Assuts

El sistema de regs de l´Horta Alacantina, de clara ascendència islàmica, té el seu origen en l´aprofitament de les aigües del Riu Monnegre i d´altres xicotets corrents esporàdics.

La influència àrab quedaria confirmada tant per la forma islàmica de distribució de l´aigua, mantinguda pels nous pobladors cristians, com per la supervivència de la toponímia àrab en tot el llenguatge relacionat amb el reg.

Este sistema hidràulic està format per l´Assut de Mutxamel o de “les Fontetes”, l´Assut de Sant Joan i l´Assut del Campello.Tota la xarxa de séquies part de l´Assut de Mutxamel, i es tracta d´una presa de derivació i de retenció construïda abans que el pantà de Tibi, funcionant des del s. XIII. La seua funció era arreplegar part de les aigües del Riu Monnegre i enviar-les a la séquia principal, anomenada “major o del consell”, des d´on es derivaven distints braçals per a regar tot el camp d´Alacant.

Les preses originals van estar en perfecte funcionament fins al segle XIX, van ser restaurades durant este segle i fins hui es conserven en el mateix estat.

Els «assuters» eren els encarregats de desviar les aigües «de ventura» o «de duit» cap als diferents camps de cultiu de l’Horta d’Alacant. Per a això usaven un sistema de comunicació que permetia avisar amb temps de l’arribada d’aigua mitjançant el repicar de les campanes de les diferents ermites situades al llarg del llit del riu Montnegre. Una altra manera d’anunciar l’arribada d’aigua de reg era mitjançant trets a l’aire d’escopeta o amb una botzina.

L’Assut de Mutxamel i l’Assut de Sant Joan estan declarats Bé d’Interés cultural dins de la categoria de Monument.

Trobem en l’Àrea Recreativa La Sabateta i Assut de Mutxamel el Centre d’Interpretació Els Fontetes un centre dissenyat per a acollir visitants on pot conéixer el sistema de reg tradicional. Visita la secció Museus.